Catalunya del Nord, Pia el 11/11/14
Discurs bilingüe al monument als morts de la ciutat de Pia. Inauguració oficial de la placa commemorativa per als Voluntaris Catalans, amb l’himne nacional de Catalunya, Els Segadors, al sac de gemecs.
Homenatge als Voluntaris Catalans de la primera guerra mundial
Inauguració de la placa al monument als morts de la ciutat de Pià

L’11 de novembre de 2014

Senyors representants de l’ajuntament,
Senyors i Senyores,

El Cercle Català del Rosselló, associació pianenqua per la defensa de la identitat catalana, a desitjat homenatjar enguany, els Voluntaris Catalans de la primera guerra mundial, amb la col•laboració dels regidors de l’ajuntament de Pià, tenim doncs en primer, a agrair-los.

La nostra associació, en ocasió del centenari de la declaració de guerra del primer conflicte mundial a doncs desitjat marcar els esperits al nostre departament. I més precisament a la ciutat de Pià.

Recordem que només les ciutats de Marsella i de Barcelona disposen d’una placa quasi similar per homenatjar aquells soldats oblidats. Pià doncs, és l’única ciutat del nostre departament a fer un tal homenatge en aquest any de commemoració i de deure de memòria excepcional.

Qui són aquests voluntaris?

Són patriotes catalans del sud de l’Albera.

Llurs objectius, el reconeixement del poble català, de les seves institucions i de la seva cultura. Aquests militants intentaven per tots els mitjans d’obtenir un reconeixement mundial de la seva pàtria, Catalunya, culturalment i constitucionalment parlant.

La Primera Guerra mundial serà l’ocasió per a ells de provar el seu valor i la tenacitat del seu compromís, però igualment de posicionar-se de manera activa de cara a la monarquia espanyola que continuava sent neutra en aquest conflicte.
Pensaven que un compromís amb els aliats, acceleraria un suport polític exterior a favor del dret d’autodeterminació de Catalunya. Una oportunitat d’envergadura internacional que no fallaran d’agafar.

Hem de subratllar el fet que un segon marcatge ideològic a igualment alimentat la seva motivació. La majoria del món nacionalista català era favorable a la coalició aliada de cara a l’imperialisme alemany que, segons ells, aixafava les petites nacionalitats.

En els primer mesos de la guerra, de nombrosos voluntaris s’allistaren al si de la Legió estrangera, incloent-hi els nostres nacionalistes catalans. Seran majoritaris al si de les unitats del primer regiment estranger que es farà més tard el primer regiment de marxa de la Legió estrangera, única unitat francesa decorada amb una medalla commemorativa estrangera no oficial, la dels Voluntaris Catalans. El tercer regiment estranger d’infanteria és l’hereu avui d’aquesta unitat.
Cal notar tanmateix que els Voluntaris Catalans no constituiran una unitat a part dels seus regiment, tanmateix la seva bandera serà conservada als invàlids.

El febrer de 1916, la Unió Catalanista constitueix el «Comitè de germanor amb els voluntaris catalans». Aquesta associació disposarà de dos setges, un a París i l’altre a Perpinyà.

Aquesta associació té per a objectiu d’ajudar els voluntaris convalescents.

Els Voluntaris Catalans i les seves afectacions en zones de combats
Com és apuntat al diploma certificant el dret al port de la medalla commemorativa, aquests voluntaris hauran participat en els combats els més difícils: podem llegir el nom dels llocs dels combats on han participat els nostres legionaris : Prunay, Arràs, Costa 140, Verdun, Champagne, Flandes, Somme, Lorraine, Soissons, Belloy-en-Santerre, Montagnes-de-Paris, Plateau de Laffoux, Dardanelles, Serbia, Bulgària.

Fi de la guerra, la dutxa freda

El preu de la sang aparentment no és el mateix per tothom. Amb el sacrifici i la devoció consentida pels legionaris catalans no n’hi haurà prou per obtenir un reconeixement internacional de la «qüestió catalana».

Pels nacionalistes catalans, la fi de la guerra serà sentida com una ganivetada a l’esquena de part de França. Les autoritats franceses negaran als rars Voluntaris Catalans supervivents de participar a la desfilada de la victòria amb la seva pròpia bandera. Quant als representants de Catalunya a Versalles, van ser caçats per Georges Clemenceau segons la frase d’ara endavant coneguda «Fora senyors, cap història!».

El Cercle Català del Rosselló, és feliç i orgullós, de poder inaugurar avui, gràcies a la participació dels regidors de l’ajuntament de Pia, una placa commemorativa en la memòria dels Voluntaris Catalans, i de contribuir de manera modesta al deure de memòria.

Recordem que ja hem donat una conferència sobre aquest tema a Pià. Som doncs disposat a renovar una cita d’aquest tipus si la necessitat es fa sentir.

Gràcies per la vostra atenció.

Llorenç Perrié Albanell,
president del Cercle Català del Rosselló