Archive avant la création du blog
Le Cercle Català del Rosselló, association culturelle pianenque, sera présent le samedi 12 octobre 2013 à 10H30 au Cimetière de l’Ouest de Perpignan sur invitation du Cercle Alfons Mias, pour assister à la traditionnelle cérémonie du souvenir des patriotes catalans.
Notre intervention portera sur la culture populaire.
Plus d’informations:
Le Cercle Català del Rosselló: cercle.catala.del.rossello@gmail.com
Cerimònia del 12 d’octubre 2013
El Cercle Català del Rosselló s’uneix al Cercle Alfons Mias per la cerimònia del record al president Lluís Companys i tots els patriotes catalans. Com associació cultural volem abordar el tema de la cultura popular com estimulant patriòtic. La cultura popular pot ser percebuda com un mitjà per superar la divisió del poble i assegurar la unitat necessària per a l’afirmació nacional.
El sentiment de pertinença a la pàtria, la terra dels pares, no es pot reduir a l’acció política, un component a més avui amb una imatge negativa i corrompuda que lliga la Nació, malgrat ella, a una colla de paràsits que amb les seves accions allunyen el poble de la mateixa nació. La cultura popular té l’avantatge de representar el poble en tots els seus components i de lligar-lo a la pàtria sense intermediaris. La cultura popular és, doncs, unitària i es mou per interès nacional.
El cas de la Catalunya del Nord és particular. Poca gent parla la llengua. Certes entitats la defensen, però únicament les escoles d’immersió com la Bressola o l’escola bilingüe Arrels ajuden que s’arreli a la societat de manera més o menys popular. El principal motiu és el món volgut per les èlites al poder: per a ells cal un poble inculte, sense consciència de la seva identitat. Tot és fet per encarar el poble cap a la ganduleria intel·lectual –televisió, món virtual de tot gènere, americanització de la societat, jornada llarga i tensions socials. Tanmateix, després de 350 anys d’annexió, el sentiment identitari continua viu, però curiosament la reivindicació cap a horitzons com el catalanisme polític continua sent minoritària. Aquí és on cal treballar si volem continuar vivint en català. La cultura popular juga en aquest context un paper primordial, lluny de tot intel·lectualisme de saló, és la nostra memòria col·lectiva, un estil de vida, una manera de fer la festa i recordar el que som. La cultura popular arrelada és un llibre d’història a la porta de casa, primer estímul de l’inconscient col·lectiu.
Les festes tradicionals, sovint d’arrel religiosa, a vegades paganes, agràries o històriques, tenen l’avantatge de ser cícliques. L’acció s’inscriu en el temps a data fixa, demana una preparació i per tant una immersió abans que ens traslladi al món de la tradició. Allò que ho permet és un vincle intergeneracional i una catalanització constant dels esperits, el sentiment de pertinença a la comunitat vilatana, comarcal o nacional, és permanent.
Avui més que mai, al moment o Catalunya és al seu moment el més important de la seva història, és a dir a prop de la independència. Nosaltres catalans del Nord, no cal enganyar-nos de camí, cal trobar solucions per superar les divisions entre els interessos partidistes, i unir el món cultural, polític i els mitjans de comunicacions catalanistes per aconseguir nosaltres també a una part de llibertat per la nostra terra. El camí és llarg, segur, però estarà més llarg encara amb lluites fratricides. Cal ser digne de la pàtria, de la seva gloriosa història, i fer també honor als germans del Principat, artesans de llur llibertat.
Llorenç Perrié i Albanell