Vint anys sense Gilbert Grau
Perpinyà el 18.10.14: Cercle Alfons Mias
Senyores i Senyors,
Benvolguts Amics,
Enguany fa setenta anys que Julià Gual en presencia de Joan Alavedra i de Pompeu Fabra inaugurava la llapida comemmorativa devant la qual estem avui presents. Setenta anys han passat i els catalans venen encara fidel inclinar-se devant aquest modest monument!
Com ho fem de tradició, observarem ara un minut de silenci en record del President màrtir Lluís Companys i de tots aquells que han lluitat o que s’han sacrificat per la llibertat de la desgraciada terra!
*
* *
Fa vint anys, el 7 de setembre de 1994, moria a Elna a causa d´una aturada cardíaca als 72 anys Gilbert Grau i Salvat. Fill d’una antiga família d’empresaris il·liberencs, va ser un destacat activista catalanista i polític.
Com en Jordi Barre, Gilbert Grau ha viscut la deportació forcada a Alemanya pel Servei del Treball Obligatori. Aquesta experiència traumatitzant va enfortir la conscièn cia de la seva catalanitat.
El 1959, Gilbert Grau i Jordi Barre col·laboren a l’obra teatral de l’Esteve Albert, Pyrene. Grau esdevé director del Grup Artístic i Cultural Pyrene d´Elna. Més tard, és un dels impulsors de la flama del Canigó. Amb en Josep Deloncle en farà una eina de conscienciació nacional. La flama portada al Coll d’Ares el 1966 va llavors esdevenir el símbol d’unió dels Països Catalans.
Una cosa que s’ha una mica oblidat avui, Gilbert Grau amb la seva família van treballar durant cinc anys a la restauració de la Capella de Sant Llorenç del Mont a Argelers de la Marenda. La van salvar de l’enderrocament total. Va iniciar després el mateix treball al Priorat de Santa Maria del Vilar a Vilallonga dels Monts dins el massís de l’Albera.
Va organitzar «Diades comarcals» a Alenyà i Elna, trobades de joves i acampaments. La seva preocupació pel catalanisme es va també traduir per una intensa activitat corresponsal.
Al final dels anys seixanta, fa el pas entre el catalanisme cultural i nacionalisme català. Manté contactes contactes amb destacats personatges del Principat els anys posteriors a les guerres. El 1967, funda el Comité pour l’Union des Deux Catalognes, moviment semi-clandestí. Sabem ara que va ser denunciat per això a la policia francesa (i de retruc, espanyola) per un cert Josep Tarradellas…
Durant els darrers anys del regim franquista, desenes de joves refugiats van passar «Ca’ls Grau» a Elna al Camí Reial. Aquesta casa era un dels vivers de la identitat catalana de la nostra regió.
Entre 1968 i 1969, anima el Comitè per a l’Estatut Particular del Rosselló gairebé contra tots els polítics de la regió.
Davant el fracàs del Comitè, crea el 1972 l’Acció Regionalista Catalana (ARC), una organització política regionalista. Amb un altre grup, l’Esquerra Catalana dels Treballadors, l’ARC és històricament el primer partit autòcton a la Catalunya del Nord.
Els 16 i 17 de novembre de 1973, participà activament al congrés de de la Internacional Federalista europea a Verona. Invità el PFE a prendre consciència del fet català, insistint sobre l’aport cultural extraordinari de Catalunya a Europa. Seguidament fonda i presidí el Partit Federalista Europeu de Catalunya (PFEC) que reivindicava el dret inalienable del poble català a un destí polític propi i la unitat dels Països Catalans en el marc d´una Europa federal.
És presenta a les eleccions de 1973 pel parlament francès amb l’ARC i el PFEC al districte de Perpinyà-Ceret per obtenir una autonomia pel Rosselló fora de la Regió administrativa del Llenguadoc imposada per París. Va obtenir 2 314 vots, sigui 2 %.
Tota la seva activitat militant es parar bruscament seguidament a una greu malaltia.
Fa alguns mesos, hem tingut la desagradable sorpresa de llegir una noticia biogràfica al propòsit seu que ens ha deixat molt perplex…
Encara avui queden gent obnubilats per una visió jacobina del món, una Weltanschaung maniquea i absurda. Com a patriotes, tenim el deure de contestar a les elucubracions d’aquests individus i restablir la veritat.
El paper històric d’en Gilbert Grau a la Catalunya del Nord va ser excepcional. Contra una situació folklòrica nostàlgica va clarament i públicament afirmar la identitat nacional catalana.
La seva lluita s’escriu dins el context de les preses de consciència nacionalitàries de la seva època al marge dels partits francesos pretesament progressistes, tapadores ideològiques del xovinisme francès. En Gilbert Grau era realment un esperit lliure denunciant sense complexe els mites del jacobinisme francès de dreta o d’esquerra.
Va continuar l’obra encetada per l’Alfons Mias abans guerra. Per Mias, el pan-catalanisme era purament sentimental, cultural i apolític. Amb Gilbert Grau hem entrat dins l’era d’un nacionalisme català modern i polític. Podem dir que va ser el primer nacionalista de l’època moderna a la Catalunya del Nord.
*
* *
Des de la nostra última manifestació d’octubre de 2013, lamentem la desaparició d’alguns dels nostres compatriotes meritoris.
L’escriptor i home polític francès, Artur Conte ha mort a París el 26 de desembre de 2013. El editorial Proa de Perpinyà havia publicat el 1950 un llibre seu La Légende de Pablo Casalsconsagrat a Pau Casals.
*
* *
Acabarem el nostre discurs anual recordant algunes efemèrides catalanes:
27 de juny 1674. – Després de derrotar els Angelets de la Terra, els francesos ocupaven el Vallespir.
6 d’abril 1914. – Constitució de la Mancomunitat de Catalunya a Barcelona sota la presidencia d’Enric Prat de la Riba.
6 d’octubre 1934. – Proclamació de l’Estat Català dins la República Federal Espanyola per Lluís Companys.
Fa 75 ans, al febrer de 1939, centenars de millers de catalans i d’espanyols es refugien a l’Estat francès.
2 de març de 1974. – Execució de l’activista autònom Salvador Puig i Antich a la presó Model de Barcelona.
6 d’abril de 1994. – Desaparició d’Enric Guiter un dels lingüistes més valuosos de la Catalunya del Nord i impulsor des moviment Nostra Terra amb Alfons Mias. Va ser potser l’únic rossellonès membre del Consell Nacional Català.
Gràcies d’haver-me escoltat amb atenció. Ara, el nostre company Joan Matillo ens llegirà un pœma de Pere Quart. Després de la seva actuació, els representants de les associacions podran intervenir.
Acabarem la cerimònia d’enguany entonant el nostre himne nacional, Els Segadors.
Joan-Pere Pujol
18 d’octubre de 2014
Missatge d’en Pere Mateu
(17 d’octubre de 2014)
Autoritats, Companyes, Companys,
Aquest 18 d’octubre hi ha varis actes i encontres, que fan que no puc ser present a l’homenatge a Gilbert GRAU.
M’hauria força agradat ser-hi present ja que Gilbert GRAU a estat el meu mestre en el catalanisme actiu. És gràcies a ell que vaig descubrir tot un món desconegut de la lluita cultural i política en defensa dels nostres valors catalans, gràcies a ell que vaig ser curiós de la nostra història arraconada, gràcies a ell que vaig ensenyar-me sol i lluny del país la nostra llengua.
És també gràcies a Gilbert GRAU que vaig tenir el vehement desig d’implicar-me en el nacionalisme polític català.
Si no s’ha dit, recordaré que a la seva casa tota la seva familia participava de les activats i que és el Gilbert GRAU que va fundar el Partit Federalista Europeu de Catalunya – Països Catalans.
Sí! Gilbert no he res descuidat. T’agraeixo tot el que m’has ensenyat i saludo un patriota que tenia una gran i clara visió de Catalunya i Europa.
Missatge del Foment 11 de Setembre
idelissima vila de Perpinyà, 15 d’octubre del 2014
El Foment s’adhereix als actes d’homenatge al President màrtir Lluís Companys i al malaguanyat patriota rossellonés Gilbert Grau, actes convocats per l’associació Alfons Mías.
Companys ha mort pel país. Amb la independència que havia proclamat i que tan anhelava. farem enfi la revisió de la mascarada de procès que el va condemnar a mort i que els actuals successors de Franco s’han negat fins avui a fer. Aleshores, però només aleshores, el President-màrtir descansarà en pau. És un encert d’associar enguany Gilbert Grau a aquesta commemoració. En un moment on els patriotes catalans rossellonesos es podien comptar amb els dits d’una sola mà, Gilbert fou un capdavanter de la resistència a l’assimilació francesa. Ja als anys 60 del segle passat havia denunciat el sistema de tipus colonial que nos aixafava. Gilbert era de la fusta del President-màrtir i va lluitar tota la seva vida per la dignitat de la seva terra. L’un i l’altre són exemples dignes de recordar. Visca el Rosselló, visca Catalunya, visquin els Països Catalans!
Cerimònia del 18 d’octubre 2014
Intervenció del president del CCR
El Cercle Català del Rosselló s’uneix al Cercle Alfons Mias per la cerimònia del record al president Lluís Companys i tots els patriotes catalans.
Com a associació cultural i de defensa de la identitat catalana, volem assenyalar que hem treballat engany sobre el tema dels voluntaris catalans de la primera guerra mundial. El centenari de l’inici d’aquest tràgic moment històric per tot els pobles d’Europa, és l’ocasió de recordar també el sacrifici dels nacionalistes catalans pel reconeixement de la Pàtria catalana. No volem celebrar aquí el xovinisme estèril qui ha ocasionat aquesta carnisseria, sinó la valor i la memòria dels que han sacrificat deliberadament els seus interès personal, per a l’interès col·lectiu, és això que volem honorar.
El cercle a organitzat una conferencia a la ciutat de Pià sobre aquest fet històric molt desconegut a casa nostra. Fet desconegut pot ser per raons polítiques?
També hem realitzat diverses traduccions de texts. I hem obtingut l’autorització i el finançament de l’ajuntament de Pià per la compra i la posa d’una placa commemorativa al monument als morts, en l’honor dels Voluntaris Catalans. Amb la menció següent:
«Als voluntaris Catalans
Morts a França
I arreu del món en
Defensa de la Llibertat
1914 – 1918»
És la mateixa placa que podem trobar al parc de la Ciutadella de Barcelona o al monument als morts de Marsella.
El Cercle Català del Rosselló us convida a tots a la inauguració oficial d’aquesta placa el proper 11 de novembre de 2014, desprès de la cerimònia oficial de l’ajuntament de Pià.
Llorenç Perier i Albanell
Cercle Català del Rosselló 